I acabem…

gener 30, 2009

…amb una pel·lícula que a mi, personalment, m’agrada molt. Ha sigut un resultat molt satisfactori després d’haver estat grabant durant diversos díes, treient temps d’on pensavem que no hi havia, agafant càmeres, tripodes i una cinta que m’ha acompanyat durant un mes a la meva motxilla per si de cas teniem qualsevol estoneta, per petita que sigués, per grabar alguna cosa més.Amb tots vostès, Silenci.

http://pitu.blip.tv/#1724526

Guió, grabar, editar.

Escriure el guió no va ser el més complicat, teniem idees, força i ganes per portar-lo a terme, però quan tot l’equip ens vam trobar dins de la grabació ja tot era més complicat. De vegades el guió no terminava de convèncer i pensàvem en canviar coses. El problema de ser un grup tan gran a l’hora de grabar és que tothom tenia la seva pròpia visió de la pel·lícula i posar-se d’acord de vegades era difícil, pero m’ho he passat molt bé. Hem aconseguit una pel·lícula  que ens agrada i que, a més, conté una banda sonora acojonant. I ho dic amb aquesta paraula per què m’agradava moltísim escoltar algunes notes de les cançons mentre veiem el film ja que ens posava molt en situació.

BSO.

Les cançons utilitzades per a la BSO de Silenci són les següents:

  • Rob D – Clubbed to death. La versió utilitzada és una totalment amateur, grabada per un noi anònim i penjada al YouTube versionant aquesta cançó que també forma part de la BSO de Matrix i que ha fet a piano.
  • Music terror alert – Experimental kar 98 mp 40. És tota aquesta la informació que hi ha al YouTube d’aquesta cançó, que la vam trobar a la nostra recerca de una banda sonora adeqüada per la pel·lícula.
  • Ace of spead – Motörhead. Hem de donar les gràcies a Motörhead, grup originari de Londres, per deixar-nos aquesta cançó.
  • Supermassive black hole – Muse. Una de les cançons més tètriques del grup que lidera Matt Bellamy i que personalment penso que és una de les millors bandes al món musical actual.

Avantatges, inconvenients… i YouTube.

A més, m’agradaria comentar els aspectes que hem après. En Pitu ens ha deixat molta llibertat per a fer tot el projecte. Des de guió fins a la manera de grabar, editar…tot. Ens vam trobar amb que no funcionava una impresora el dia que voliem començar a grabar, i bé ens va venir tenir telèfons mòbils amb suport .pdf per portar el guió dins de la memòria del telèfon. Així vam poder grabar els primers segons de pel·lícula del nostre grup. Això es va convertir en una constant ja que no vam fer servir paper fins a l’hora d’editar el vídeo, juntament amb el Google Docs. El Google Docs, com ja he comentat en posts anteriors, ha sigut una eina molt útil per al nostre treball. Sóm un grup de gent de diversos jocs (L’Hospitalet, Sant Cugar, Montcada, Sant Andreu…) de manera que posar-nos tots en comú de vegades és difícil si no tenim en compte les possibilitats que ens ofereix internet. El Google Docs és el lloc on hem guardat el nostre guió, on hem penjat diversos links per la banda sonora, etc.

Vam editar el nostre film amb un Mac, una eina que sempre queda bé dir-ho ja que nomès escoltar-ho sona molt sotisficat. El iMovie ha sigut tot el que hem necessitat per crear una bona pel·lícula.

I per darrer aspecte a comentar, el problema YouTube. Fa un mes (pot ser més, pot ser menys) vaig llegir a un dels diaris gratuïts que tant m’agraden que YouTube havia desenvolupat un programa per detectar les freqüències sonores dels vídeos que es penjaven al portal web per tal de que no es pogués violar els drets de les discogràfiques, després de que aquestes continuament es queixessin. Mai trobar la lògica a aquesta acció, ja que és una publicitat gratuïta que fans els usuaris de YouTube que penjen vídeos amb música de segons quines discogràfiques, però això ja no és decissió nostra. Però, al penjar la nostra pel·lícula ens vam adonar que part de la nostra BSO es trobava sota la llicència de Warner Music Group, pel que vam veure com ens quedàvem sense poder veure Silenci al portal web de vídeos més conegut.

I per últim, m’agradaria deixar penjat un vídeo del making-off de la nostra pel·lícula, d’una de les escenes més perilloses mai grabades a la UAB!

Anuncis

¿Hem acabat el guió?

Desembre 16, 2008

Falta poc més d’una hora per realitzar, després de bastant temps, una nova classe de Comunicació Audiovisuals. Anavem endarrerits en el guió i a sobre es va afegir el problema de la ocupació per Bologna, però avui tornem amb les piles carregades i amb la càmera gairebé ja a la mà per començar a enregistrar tot.

Ara se’ns presenta un nou problema: la música. Seleccionar la banda sonora d’un film és un element clau per ambientar la pel·lícula. Després de acabar d’escriure el guió ens vam posar a buscar la música ambiental, intensa, etc, que voliem arribar a analitzar per utilitzar o no al film, i ens vam adonar que una gran eina era el YouTube, ja que posant un tag com pot ser “música suspense” o “música ambiental” ja sorten moltes cançons. Alguns dels exemples són els següents:

Aquesta estaria destinada cap al principi de la pel·lícula, per posar una melodia vàlida entre el fons negre que volem enllaçar amb les primeres imatges en moviment.

Una segona idea seria aquesta que podeu escoltar a continuació:

Aquest segon s’ha etiquetat a la música de por dins del nostre arxiu del Google Docs, que és on s’ha fet gairebé tot el treball de donar forma a la nostra pel·lícula.

Voldria remarcar la importància de la música dins d’una pel·lícula ja que sense aquest element les escenes poden perdre molta força i unes notes de piano poden arribar ajudar a expresar tot allò que de vegades un actor voldria.

Hi han moltes cançons que han sigut, de vegades, tant famoses com la pel·lícula. Alguns exemples són les cançons de la BSO de “Amélie”, “Star Wars”, “Gladiator” o “El exorcista”.

Una forta abraçada,
Pedro.

Spielberg a la Autònoma.

Novembre 30, 2008

Podria dir Spielberg, podria dir Hitchock, Eastwood, Kubrick, Tarantino o Ridley Scott. Però crec que al final no ho faré. Diré que la clase de Audiovisuals de Primària, del torn de tarda, està plenament immers a una producció. Volem fer un petit film d’uns petits minuts de duració i ho volem fer bé. Hem après sobre plans, sobre só, escenes, etc. Però encara ens queda tant…
Em quedo molt content de veure com entre el nostre petit grup hem aconseguit fer un conjunt, tots en un mateix projecte que poc a poc tira cap endevant. He de dir, però, que m’ha sorprès moltísim la manera en que hem aconseguir portar endevant aquest projecte. El Google Docs és una eina molt útil que fins fa poc no coneixia, jo, que em considerava una persona bastant actualitzada en això del magnífic món que és Internet.

Encara queda molt, acabar tot el guió, aconseguir el dia per enregistrar-ho tot, producció, tot. Però caram, ¡quina il·lusió fa ser actor!

Enganxar un vídeo al bloc.

Novembre 4, 2008

Com que hi ha molts dubtes sobre com enganxar un vídeo del YouTube o de pàgines semblants (tipus DailyMotion, Metacafe,etc), hem proposo realitzar una mena de guía.

Clar, no arribaré a explicar com arribar fins a YouTube (si no saps, en tot cas, fes clic a sobre de YouTube).

Quan som al portal de vídeos més conegut, hem de cercar el vídeo que volguem arribar a penjar al nostre bloc.

Per fer aquesta guía, agafaré la cançó de The White Stripes, “Seven nation army”. La solució fàcil seria copiar i enganxar la URL, però això ens fa fer un clic sobre el link, de manera que hem d’obrir un altre finestra, i això de vegades pot arribar a molestar. És més atractiu enganxar-ho al nostre post i que qualsevol que ho llegueixi pugui tenir la comoditat de veure el vídeo sense res més a fer que un clic. Per això, quan trobem al YouTube el nostre vídeo, ens fixem en que tenim moltes opcions a fer. Just a la banda dreta, al costat del quadre on es reprodueix el vídeo, tenim una informació com aquesta:

youtube

Trobem informació com el nom de l’usuari que ha penjat el vídeo, quan ho va fer, dades sobre el vídeo, tags,etc. El que ens interesa a nosaltres és el que posa just a sota de URL. Posa Insertar si tenim el YouTube en castellà, tot i que això variarà si ho tenim en anglès o en altre idioma. En anglès posarà “embed”. És igual, el que veritablement ens importa és el codi que ve a dins d’aquest apartat. No hem de fer més que agafar-ho, i farem un copiar i enganxar, tan fàcil com fer-ho amb una URL, però que a l’hora de veure un post quedarà molt millor.

Així doncs, aquest codi ho insertem just al lloc on redactem el nostre post, de manera que quedarà així.

Com veieu, jo he posat al centre del post, pero ho podeu posar on vulgueu. És molt fàcil i només cal una mica de pràctica, cinc minuts que podem trigar en llegir aquest post i portar-ho a la nostra acció. Vinga, a penjar vídeos!

Avui ha plogut a la Autònoma, i no només parlo de la pluja que ha caigut a gairebé tota Barcelona. Suposem que hem de fer una mena de film, com és el nostre cas, i no sabem ben bé què fer. Hem donat més voltes que la fulla en la que vam pensar com a protagonista de la nostra història, però finalment pot ser que el que ens vingui de gust sigui passar por a la nostra facultat. Aquest brainstorming que hem fet avui, gràcies a conèixer l’existència del Google Docs (fins fa poc era totalment desconegut per a mi), he penjat un curt document. Qui vulgui accedir-hi, que em deixi la seva adreça de gmail. La meva és pedro.f.alvarez@gmail.com , així que ja no hi ha problema.

Personalment, penso que la idea de fer la nostra película a la UAB i centrar-ho en el dia i la nit, en com canvia la nostra personalitat segons si hi ha llum o no amb uns fets determinats, és molt interesant. M’agradaria realitzar exercicis en que tots puguem aprendre i pasar-ho bé, encara que tractem un gènere de terror.

Com de terror la història de les set cabretes i el llop, l’exercici de la setmana anterior, que si algú encara no ho ha escoltat no ha de perdre l’oportunitat. Deixo el link penjat aquí sota:

http://www.goear.com/listen.php?v=7285735

I per últim, avui parlaré de la nostra experiència am l’anunci de PlayStation. És increïble veure com un anunci de vint segons aproximadament, que sembla tenir un pressupost de realització tan baix, arriba a tenir tants missatges amagats, com se’ns dóna informació sense saber que l’agafem. Qui arribaria a dir que el pentinat i la cara d’una noia podia revelar tant? O tenir el braç sobre una taula…

Això em recorda al vídeo de Pluto que vam veure fa dues setmanes, o al llibre de Frédéric Beigbeder, 13’99€, que parla del món de la publicitat i de com es fan els estudis de mercat, com es té en compte fins l’últim detall d’un anunci, o com es pot arribar a viure sent publicista, tot i que això no ens afecta gaire.

Amb tot això podem arribar a veure com es poden usar els recursos tecnològics destinats a l’educació, com es pot fer una petita ràdio per a una escola, o com podem fer un treball conjuntament mitjançant el Google Docs. I el que ens falta encara per aprendre…

¿Com començar?

Octubre 14, 2008

Quan una persona pensa sobre el tema que predominarà un blog, pot escollir moltes possibilitats que li poden arribar a fer un mal de cap que el faci marxar-se a prendre un café i oblidar-se del món. Aquí no tenim aquest problema, escriuré sobre el que em vingui de gust (sempre i quan tingui a veure amb la lògica del que volem tractar aquí).

Si ben és cert que ja tinc un altre blog (bastant abandonat), això suposa per a mí un nou repte. Continuaré amb WordPress, em sembla una bona eina.
Ens veiem!